Tractament Ignífug
IGNIFUGACIÓ DE FUSTA I PRODUCTES AFINS (Base aigua)
La fusta en aquests darrers anys s’està tornant a utilitzar de forma cada dia més important en tot allò que ens envolta, cada dia amb més força s’està emprant en l’àmbit de la construcció tant per a interior com per a exterior:
- Sòls de fusta (massís, parquet flotant,..)
- Portes de fusta
- Finestres de fusta (massissa, laminades, …)
- Cases de fusta
- Taulers contraxapats, enllistonats, partícules,….
- Fusta laminada, bigues de fusta, …..
- Mobiliari urbà, bancs, frisos, balustres, tanques, etc.
- Persianes
- Mobles, cadires, etc.
La fusta és un material noble i de propietats estructurals avantatjoses.
Els atacs a què la fusta és susceptible són variats, des de humitats, formació de floridures, atac d’insectes, etc. Però hi ha un altre element, el foc, que per la seva composició química és un material combustible, es crema quan es donen les condicions de foc (energia calorifica + oxigen + material combustible), causant no només pèrdues materials sinó el que és pitjor podent provocar la pèrdua de vides humanes.
Procés de combustió
La combustió de la fusta consisteix, bàsicament, en la combinació de dos dels components principals, el carboni i l’hidrogen amb l’oxigen de l’aire, per produir respectivament anhídrid carbònic i aigua. Aquestes condicions es produeixen mitjançant reaccions exotermiques.
La combustió de la fusta es fa en dues fases.
- La primera es pot anomenar desgasificació, amb pèrdua de vapor d’aigua inicialment i de gasos després, que cremen si hi ha prou aire. Alhora, es va produint carbó vegetal.
- La segona fase és la combustió daquest carbó vegetal.
PROCÉS D’ESCALFAMENT DE LA FUSTA
- Deshidratació: Despreniment d’aigua (Procés endotèrmic)
- Piròlisi/destil·lació: despreniment d’aigua i gasos (de la fracció de destil·lació) (procés endotèrmic)
- Ignició: Despreniment d’aigua, gasos (de la fracció de destil·lació) i carbó vegetal (Procés exotèrmic)
- Combustió/Piròlisi: Despreniment d’aigua, gasos (de la fracció de destil·lació), carbó vegetal, hidrocarburs, àcids, quitrà i aldehids. (Procés exotèrmic)
- Combustió/Incandescència/Carbonització: Carbó vegetal i Cendres. (Procés exotèrmic)
Factors que afecten la velocitat de combustió:
- Tipus de fusta, si la fusta és més lleugera amb més porus crema més de pressa que una fusta pesada, ja que el despreniment de gasos es produeix amb més rapidesa.
- L’acabat d’una peça de fusta pot influir en la velocitat de transmissió de calor, una peça tornejada i polida té menor transmissió que una altra en escaire i sense polir
- La humitat de la fusta també influeix, com més gran sigui el contingut en aigua més costarà sobrepassar els 100ºC, cosa que provocarà un retard en la combustió.
La velocitat de combustió de la fusta és impredictible, però s’hi pot influir, reduint-la o arribant fins i tot a impedir que aquesta cremi amb flama.
Això es pot aconseguir mitjançant el tractament amb productes químics afegits al procés de fabricació o mitjançant barreres protectores superficials aplicades sobre el material per impedir que la calor arribi fins a la fusta.
IGNIFUGACIÓ DE LA FUSTA
La ignifugació de la fusta és el tractament de la fusta mitjançant productes químics retardant la seva reacció al foc.
SANCHEZ SANDOVAL per donar solució al complex problema de la ignifugació de la fusta, presenta el producte SALS IGNÍFUGUES producte que a més de tenir propietats ignifugues compleix la classe de risc 2( fungicida i insecticida).
Amb aquest producte SALS IGNÍFUGUES s’aconsegueix complir la classificació B1s2d0 de reacció al foc segons la norma UNE-EN 13501-01:2002. Alhora s’aconsegueix complir amb la classe de risc 2 segons les normes següents:
- Determinació del llindar d’eficàcia preventiva a fongs basidiomicets (EN 113:96 + EN 73:88)
- Determinació del llindar d’eficàcia preventiva a fongs basidiomicets (EN 113:96 + EN 84:97)
- Determinació de l’eficàcia preventiva contra el blavós de fusta a l’obra (EN 152-2:88). Envelliment natural
- Determinació del llindar d’eficàcia preventiva davant de corc gran (Hylotrupes bajulus) (EN 47:88 + EN 84:97)
- Determinació del llindar d’eficàcia preventiva davant de corc gran (Hylotrupes bajulus) (EN 47:88 + EN 73:88)
ANNEX I
1.1 Classificació dels productes de construcció en funció de les característiques de reacció al foc
NOTA: aquest apartat 1.1 es correspon amb el contingut de la Decisió 200/147/CE de la Comissió, de 8 de febrer de 2000, per la qual s’aplica la Directiva 89/106/CEE del Consell pel que fa a la classificació de les propietats de reacció al foc dels productes de construcció, modificada per la Decisió 2003/632/CE de la Comissió.
1.1.1 Els productes l’aplicació final dels quals hagi de satisfer condicions de reacció al foc es classificaran, considerant aquesta aplicació, d’acord amb el sistema establert als quadres 1.1.-1, 1.1.-2 i 1.1.3.
1.1.2 Si la classificació basada en aquest sistema no és adequada, es pot recórrer a un o diversos escenaris de referència (assajos a escala representativa d’escenaris de risc admesos) en el marc d’un procediment que prevegi assajos alternatius.
1.1.3 Els mètodes d’assaig aplicables en cada cas seran els definits a les normes esmentades en aquests quadres i l’adopció dels suports representatius de les aplicacions finals es realitzarà d’acord amb la norma UNE EN 13238:2002. Els resultats dassaig sutilitzaran, a lefecte de determinar les classificacions, conforme a la norma UNE EN 13501-1:2002.
1.1.4 La classificació de productes de construcció i d’elements constructius les propietats de reacció dels quals al foc estan ben definides i són prou conegudes per no requerir assaig s’estableix als apartats 1.2 i 1.3.
Símbols (1)
ΔT | increment de temperatura |
m | pèrdua de massa |
tf | durada de la flama |
PCS | potencial calorífic superior |
FIG | velocitat de propagació del foc |
THR600 | emissió total de calor |
LFS | propagació lateral de les flames |
SMOGRA | velocitat de propagació del fum |
TSP600s | producció total de fum |
Fs | propagació de les flames |
(1) Les característiques es defineixen segons el mètode d’assaig adequat.
Definicions:
«Material»: una única substància bàsica o una barreja de substàncies uniformement dispersa, com ara metall, pedra, fusta, formigó, llana mineral amb aglutinant de dispersió uniforme, polímers.
«Producte. homogeni»: un producte que consta d’un material únic amb una densitat i composició uniformes.
Producte no homogeni: un producte que no satisfà els requisits característics d’un producte homogeni. Està compost d’un o més components, substancials i/o no substancials.
Component substancial: un material que constitueix una part significativa d’un producte no homogeni. Una capa amb una massa per unitat de. superfície ≥ 1,0 kg/m 2 o un gruix ≥ 1,0 mm es considera un component substancial.
Component no substancial: un material que no constitueix una part significativa d’un producte no homogeni. Una capa amb una massa per unitat de superfície < 1,0 kg/m
2 i un gruix < 1,0 mm es considera un component no substancial.
Dues o més capes no substancials adjacents (és a dir, sense cap component substancial interposat entre elles) es consideren un component no substancial, per la qual cosa han de complir plenament els requisits corresponents a les capes classificades com a components no substancials.
En el cas dels components no substancials, es fa la distinció següent entre components no substancials interns i externs:
«Component no substancial intern»: un component no substancial recobert a les dues cares per, almenys, un component substancial.
«Component no substancial extern»: un component no substancial no recobert a
una cara per un component substancial.
QUADRE 1.1-1
CLASSES DE REACCIÓ AL FOC DELS PRODUCTES DE LA CONSTRUCCIÓ (*)
Classe | Mètode(s) d’assaig | Criteris de classificació | Declaració addicional obligatòria |
A1 | UNE-EN-ISO 1182:2002 (1);i | ∆T ≤ 30 °C; y∆m ≤ 50%; y
tf = 0 (és a dir, sense flama sostinguda) |
– |
UNE-EN-ISO 1716:2002 | PCS ≤ 2,0 MJ.kg-1 (1); yPCS ≤ 2,0 MJ.kg-1 (2) (2a); y
PCS ≤ 1,4 MJ.m-2 (3); y PCS ≤ 2,0 MJ.kg-1 (4) |
– |
|
A2 | UNE-EN-ISO 1182:2002 (1); el | ∆T ≤ 50 °C; y∆m ≤ 50%; y tf ≤ 20s |
– |
UNE-EN-ISO 1716:2002;i | PCS ≤ 3,0 MJ.kg-1 (1); yPCS ≤ 4,0 MJ.kg-1 (2); y PCS ≤ 4,0 MJ.m-2 (3); y PCS ≤ 3,0 MJ.kg-1 (4) |
– |
|
UNE-EN-13823:2002 (SBI) | FIGRA ≤120 Ws-1; i LFS < marge de la mostra; yTHR600s ≤ 7.5 MJ | Producció de fum(5); i caiguda de gotes/partícules inflamades(6) | |
B |
UNE-EN 13823:2002 (SBI);i | FIGRA ≤ 120 Ws-1; yLFS < marge de la mostra; i
THR600 ≤ 7,5 MJ |
Producció de fum(5); i caiguda de gotes/partícules inflamades(6) |
UNE-EN-ISO 11925-2:2002(8):
Exposició = 30s |
Fs ≤ 150 mm a 60 s | ||
C |
UNE-EN 13823:2002 (SBI);i | FIGRA ≤ 250 Ws-1; yLFS < marge de la mostra; i
THR600 ≤ 15 MJ |
Producció de fum(5); i caiguda de gotes/partícules inflamades(6) |
UNE-EN-ISO 11925-2:2002(8):
Exposició = 30s |
Fs ≤ 150 mm a 60 s |
Classe | Mètode(s) d’assaig | Criteris de classificació | Declaració addicional obligatòria |
D |
UNE-EN 13823:2002 (SBI);i | FIGRA ≤ 750 Ws-1 | Producció de fum(5); i caiguda de gotes/partícules inflamades(6) |
UNE-EN-ISO 11925-2:2002(8):
Exposició = 30s |
Fs ≤ 150 mm a 60 s | ||
jo |
UNE-EN-ISO 11925-2:2002(8):
Exposició = 15s |
Fs ≤ 150 mm a 60 s | Caiguda de gotes/partícules inflamades(7) |
F |
Sense determinació de propietats |
(1) Per a productes homogenis i components substancials de productes no homogenis.
(2) Per a qualsevol component no substancial de productes no homogenis.
(2a) Alternativament, per a qualsevol component no substancial que tingui un PCS≤ 2.0
MJ/m2, sempre que el producte satisfaci els següents criteris d’UNE-EN
13823:2002 (SBI): FIGRA≤ 20W.s-1,i LFS< marge de la mostra; i THR600s ≤ 4.0
MJ; y s1 i d0.
(3) Per a qualsevol component no substancial intern de productes no homogenis. (4) Per al producte en conjunt.
(5) s1= SMOGRA ≤ 30m2.s-2 i TSP600s ≤ 50m2; s2 = SMOGRA ≤ 180m2.s-2 i TSP600s ≤
200m2; s3 = ni s1 ni s2.
(6) d0 = sense caiguda de gotes i partícules inflamades a UNE-EN 13823:2002 (SBI) a
600s; d1 = sense caiguda de gotes i partícules inflamades durant més de 10s a UNE-EN
13823:2002 (SBI) en 600s; d2 = ni d0 ni d1; la ignició del paper a UNE-EN-ISO
11925-2:2002 determina una classificació d2.
(7) Èxit = absència d’ignició del paper (sense classificació); Decisió = ignició del paper
(classificació d2).
(8) En condicions d’atac de flama superficial i, si és adequat per a les condicions finals d’utilització del producte, d’atac de flama lateral.
(*) El tractament d’algunes famílies de productes dóna lloc a classificacions específiques, com el cas dels sòls o dels productes lineals per a l’aïllament tèrmic de canonades, que apareixen als quadres 1.1-2 i 1.1-3, respectivament. El tractament d’altres productes, com els productes lineals (tubs, conductes, cables, canals, etc.) encara està en estudi i pot donar lloc a nous quadres de classificació que s’aniran incorporant a aquest annex i publicats al Butlletí Oficial de l’Estat com a desenvolupament d’aquest Reial decret.
INTRODUCCIÓ
A tall d’introducció dir que hi ha set classes de reacció al foc per als productes de construcció, a excepció dels sòls, els productes lineals per a aïllament tèrmic de canonades i els cables elèctrics: A1, A2, B, C, D, E, F. Aquestes classes representen un índex de la inflamabilitat del material i la seva contribució al foc, de millor a pitjor comportament al foc en sentit creixent. La classe F significa “sense determinació de propietats”, és a dir, bé perquè el material classificat no compleixi cap dels requisits que han de complir les altres classes, o bé perquè no hagi estat assajat.
Aquestes classes van en molts casos acompanyades de dos subparàmetres addicionals que donen informació sobre la producció de fum i la caiguda de gotes o partícules inflamades quan es crema el material durant l’assaig.
THE ASSAIG SBI (UNE-EN 13823)
L’assaig SBI (“Single Burning Item”: element únic en combustió) és un assaig relativament nou desenvolupat especialment per al sistema europeu d’euroclasses de reacció al foc. Aquest assaig
avalua la contribució potencial d’un producte al desenvolupament d’un incendi sota una situació de foc que simula un únic objecte cremant en una cantonada d’una habitació a prop del producte a classificar.
Aquest assaig és adequat per a les classes A2, B, C i D.
L’assaig es desenvolupa en una cabina dissenyada amb dos bastidors verticals fets d’un material no combustible on es col·loquen 2 mostres del material a assajar de 500 x 1500 mm i 1000 x 1500 mm que se situen formant un angle de 90º sobre les que s’aplica una flama a la part inferior d’aquesta cantonada. Els gasos de combustió generats són recollits i analitzats a través de sensors que mesuren temperatura, transmissió de llum, percentatges de O2 i CO2.
Els mesuraments realitzats durant la prova són:
- Calor emesa.
- Producció de fum.
- Caiguda de gotes.
- Propagació horitzontal de les flames.
- Consum d’O2.
- Formació de CO2.
Mostra de forjat a assajar en condició final dús
Aplicació truca
simulant l’incendi d’una paperera
A partir d’aquestes dades, es calculen els paràmetres següents:
- THR600s (emissió total de calor).
- LFS (propagació lateral de les flames).
- FIGRA (velocitat de propagació del foc).
En funció dels resultats d’aquest assaig, complementats amb els obtinguts al test d’inflamabilitat (UNE-EN ISO 11925-2) es classificarà el material com a classe A2, B, C i D.
Aquestes classes van en molts casos acompanyades de dos subparàmetres addicionals que donen informació sobre la producció de fum i la caiguda de gotes o partícules inflamades quan es crema el material durant l’assaig:
- SMOGRA i TSP600s (velocitat de propagació i producció total de fum).
- Caiguda de gotes inflamades.
El criteri per al subparàmetre de producció de fum és el següent:
s1- Velocitat i quantitat d’emissió baixes (SMOGRA ≤ 30m2s-2i TSP600s ≤ 50m2).
s2- Velocitat i quantitat d’emissió mitjanes (SMOGRA ≤ 180m2s-2 i TSP600s ≤ 200m2).
s3- Velocitat i quantitat d’emissió elevades (ni s1 ni s2).
En el cas de la caiguda de gotes o partícules inflamades, el criteri de classificació és:
d0- sense caiguda de gotes i partícules inflamades a 600s d’assaig SBI.
d1- sense caiguda de gotes i partícules inflamades durant més de 10 en 600 d’assaig SBI.
d2- ni d0 ni d1.
Aquest assaig no analitza la toxicitat dels fums produïts.
Els materials o productes s’han de classificar assajar-se segons les condicions d’ús final. Això vol dir que un mateix material o producte pot tenir diverses classificacions, depenent de si està muntat sobre diferents suports, amb sistemes d’ancoratge diferents. Per a la comparació, s’admet que tota classe amb índexs iguals o més favorables que els d’una altra classe en satisfà les condicions.
Els productes continguts en els sistemes avaluats en condició d’ús final, segons aquestes normes d’assaig obtenen la classificació de reacció al foc següent:
- SISTEMA DE FORJATS LLEUGERS, classificació B,s1-d0 en assaig realitzat per CIDEMCO amb número dinforme 14881-1 i data 8 de febrer de 2007.
- SISTEMA DE SOSTRES ESPECIALS FOREPLAC, classificació B,s1-d0 en assaig realitzat per CIDEMCO amb número d’informe 21826-1 i data 3 de setembre de 2009.
CLASSES DE REACCIÓ AL FOC DELS PRODUCTES DE LA CONSTRUCCIÓ
REIAL DECRET 312/2005, de 18 de març, pel qual s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència davant del foc.
Classe | Mètode(s)d’assaig | Criteris de classificació | Declaració addicional obligatòria |
A1 | UNE-EN-ISO 1182:2002(1);i | ∆T ≤ 30 °C; y∆m ≤ 50%; Yf= 0 (és a dir, sense flama sostinguda) | – |
UNE-EN-ISO 1716:2002PCS UDS UDS | PCS≤ 2,0 MJ.kg-1(1);y≤ 2,0 MJ.kg-1(2)(2a);y≤ 1,4 MJ.m-2(3);y≤ 2,0 MJ.kq-1(4) | – | |
A2 | UNE-EN-ISO 1182:2002(1); o | ∆T ≤ 50 °C; y∆m ≤ 50%; yf≤20s | – |
UNE-EN-ISO 1716:2002; i PCS PCS | PCS≤ 3,0 MJ.kg-1(1);Y PCS≤ 4,0 MJ.m-2(2);y≤ 4,0 MJ.m-2(3);y≤ 3,0 MJ.kq-1(4) | – | |
UNE-EN-13823:2002 (SBI)THR | FIGRA≤ 120 WS-1;iLFS < marge de la mostra; y600s≤ 7.5 MJ | Producció de fum(5); i caiguda de gotes/partícules inflamades(6) |
CLASSES DE REACCIÓ AL FOC DELS PRODUCTES DE LA CONSTRUCCIÓ (CONT.)
Classe | Mètode(s)d’assaig | Criteris de classificació | Declaració addicional obligatòria |
B | UNE-EN 13823:2002 (SBI);yTHR | FIGRA ≤ 120 Ws-1;iLFS < marge de la mostra; y600s≤ 7.5 MJ | Producció de fum(5); i caiguda de gotes/partícules inflamades(6) |
UNE-EN-ISO 11925-2:2002(8): Exposició = 30s | Fs ≤ 150 mm en60s | ||
C | UNE-EN 13823:2002 (SBI);yTHR | FIGRA ≤ 250 W. s-1;iLFS < marge de la mostra; y600s≤ 15 MJ | Producció de fum(5); i caiguda de gotes/partícules inflamades(6) |
UNE-EN-ISO 11925-2:2002(8): Exposició = 30s | Fs ≤ 150 mm en60s | ||
D | UNE-EN 13823:2002 (SBI);i | FIGRA ≤ 750W s-1 | Producció de fum(5); i caiguda de gotes i partícules inflamades(6) |
UNE-EN-ISO 11925-2:2002(8): Exposició = 30s | Fs ≤ 150 mm en60s | ||
I | UNE-E N-ISO 11925-2:2002(8): Exposició = 15s | Fs ≤ 150mm en20s inflamades | Caiguda de gotes/partícules(7) |
F | Sense determinació de propietats |
(1) Per a productes homogenis i components substancials de productes no homogenis.
(2) Per a qualsevol component no substancial de productes no homogenis.
(2a) Alternativament, per a qualsevol component no substancial que tingui un PCS≤2.0
MJ/m2, sempre que el producte satisfaci els criteris següents d’UNE-EN 13823:2002 (SBI): FIGRA≤20 Ws-1, i LFS< marge de la mostra; i THR600s ≤4.0 MJ; i s1; i d0. (3) Per a qualsevol component no substancial intern de productes no homogenis.
(4) Per al producte en conjunt.
(5) s1= SMOGRA ≤ 30m2s-2 i TSP600s ≤50m2; s2 = SMOGRA ≤180m2s-2 i TSP600s ≤200m2; s3 = ni s1 ni s2.
(6) d0 = sense caiguda de gotes i partícules inflamades a UNE-EN 13823:2002 (SBI) en 600s;
d1 = sense caiguda de gotes i partícules inflamades durant més de 10s a UNE-EN
13823:2002 (SBI) en 600s; d2 = ni d0 ni d1; la ignició del paper a UNE-EN-ISO
11925-2:2002 determina una classificació d2.
(7) Èxit = absència d’ignició del paper (sense classificació); Decisió = ignició del paper (classificació d2).
(8) En condicions d’atac de flama superficial i, si és adequat per a les condicions finals d’utilització del producte, d’atac de flama lateral.
(*) El tractament d’algunes famílies de productes dóna lloc a classificacions específiques, com ara el cas dels sòls o dels productes lineals per a l’aïllament tèrmic de canonades. El tractament d’altres productes, com els productes lineals (tubs, conductes, cables, canals, etc.), encara està en estudi i pot donar lloc a nous quadres de classificació que s’aniran incorporant i publicats al Butlletí Oficial de l’Estat com a desenvolupament d’aquest Reial decret.
NOVES COMPROVACIONS EN RELACIÓ A PRODUCTES IGNÍFUGS DIRIGIDES A PRESCRIPTORS DE FUSTA
L’Associació de Protecció de la Fusta d’Anglaterra (WPA) fa una crida als tècnics prescriptors per fer una revisió dels tractaments ignífugs de la fusta que n’asseguri la idoneïtat. Amb aquesta finalitat s’ha produït un qüestionari o check-list que orienta els prescriptors en la realització d’aquestes comprovacions.
Segons Steve Young, director de la WPA “…el Manual d’Especificacions de la WPA ha implantat uns estàndards al Regne Unit amb vigència per diversos anys.” Afegeix, així mateix, que així s’assegura la seguretat constructiva i anuncia l’edició d’un futur Manual de productes ignífugs”, que inclourà la informació aquí present.
La seguretat davant del foc és un factor crític en el disseny constructiu. Resulta vital que qualsevol tractament amb productes ignífugs aportin una protecció duradora i predictible, basada en proves independents.
Qüestionari d’especificacions de productes ignifugants de la WPA
El següent qüestionari ha estat produït per la WPA com una guia pràctica per assessorar sobre la utilització i elecció del producte ignífug òptim.
1.- Quina és la resistència al foc requerida?
2.- Quines són les propietats resistents al foc sol·licitades a un producte ignífug?
3.- És la resistència present a les Euroclasses B o C la requerida?
Si la resistència que es requereix està d’acord amb els estàndards europeus típics (Euroclasses B o C), els documents següents podrien ajudar en l’elecció del tractament:
3.1.- Informe de classificació d’un organisme notificat, d’acord amb UNE EN 13501, per a materials de construcció, amb exclusió dels paviments. Obtindrem així, amb dades assajades sota la norma UNE EN 13823, la resistència al foc de la fusta tractada [per ex., si s’obté “B-s1-d0” indica: classe assolida B, valors d’emissió de fum s1 i uns valors per a caiguda de gotes/partícules d0 (sense caiguda)].
Aquest informe també especifica el camp d’aplicació de la classificació mitjançant la definició d’espècies i les variacions permeses de l’espessor.
La WPA recomana encaridament que la descripció del producte que figura a l’informe de la classificació sigui comparada amb les especificacions dels components de fusta que seran utilitzats a l’obra estructural, per assegurar que la classificació de l’informe s’adequa al projecte que es va a construir.
3.2.- Informe d’aplicació estès: proporciona evidència i s’assegura definir una gamma o família de productes i gruixos, en els quals l’informe té validesa.
4.- Es requereixen les resistències presents als apartats 6 i/o 7 de la norma britànica BS 476 (sobre els assajos de resistència al foc en materials de construcció)? [Aplicació a l’àmbit britànic] Si la resistència és la de la classe 1 o classe 0, els documents clau que cal consultar són els informes d’assaig que mostren els resultats de la resistència estàndard requerida per a un material similar al que es vol utilitzar.
NOTA 1: No es poden prendre com a equivalents les especificacions nomenades sota dos sistemes diferents de classificació davant del foc com són el que deriva dels assaigs de BS 476 i els assaigs que originen les Euroclasses.
5.- Retardants de flama per a usos interiors d’alta humitat.
S’haurà de proporcionar evidència del compliment mitjançant la prova d’higroscopicitat de prEN 15912. S’assegura així que l’exposició a l’interior a altes humitats no degradés la resistència al foc o causarà la desfiguració de la superfície.
6.- Retardants de flama per a exterior
Allà on siguin aplicables els tractaments per a exteriors, caldrà proporcionar evidència del funcionament dels productes ignífugs després d’un desgast accelerat per l’acció d’agents meteorològics. Al prEN 15912 s’indiquen els requisits de manteniment de la resistència després de l’exposició a l’exterior.
7.- Garantia de qualitat
La fabricació de productes retardants i ignífugs i la seva aplicació a la fusta hauria d’estar assegurada sota algun esquema de garantia de qualitat, com ara sistemes de gestió de qualitat ISO 9001. La WPA requereix que qualsevol empresa d’impregnació de productes ignífugs compleixin aquests requisits de qualitat. Per contra, els productes per a l’ús superficial depenen de dosis d’aplicació correctes (espessor de la pel·lícula de producte). Quan s’apliquen amb brotxa o mitjançant esprais, la resistència al foc només es pot assegurar quan l’aplicació l’han fet professionals, sota els esquemes adequats d’acreditació de la qualitat.
Finalment, volem recordar com l’experiència ha demostrat que la fusta és un material que pot ser utilitzat amb plena confiança davant del foc, de comportament predictible davant d’aquest, i amb uns temps de resistència coneguts i normalitzats. Aquestes propietats resistents intrínseques encara es veuen millorades quan rep tractaments amb productes ignífugs. És per això que podem definir, sense cap rubor, la fusta, com un material adequat per a la construcció i de millor comportament que altres d’ús actual.